petites grans histories

miércoles, abril 13, 2005

PREPARACIÓ PER APENDRE A LLEGIR....

La Eva es amiga meva i té un nen d'un any i mig que es diu Samuel. La Silvia es la germana de l'Eva (i tieta del Samuel), es mestra a una escola de Blanes i periodicament li escriu. Un dia l'Eva em va reenviar un d'aquests escrits i em van semblar molt interessants i em va fer molta il.lusió poder compartir-los. Així que li he demanat permis per poder-los publicar en aquest weblog i aqui estàn. Gracies Silvia.
..............................
La primera recomenació perquè el Samuel aprengui amb facilitat i rapidesa a llegir, és: NO DIR EL NOM DE LES LLETRES.I perquè això? doncs molt senzill, perquè el nom de les lletres no serveix per llegir i els aporta una hipòtesis equivocada del que és aquest procediment (el procediment de llegir, vull dir). Després costa molt fer llegir als nens als quals els pares -amb la més bona de les intencions, és clar- han ensenyat el nom de les lletres abans d'hora.
El nen que sap el nom de les lletres, s'aferra tan a la satisfacció d'aquest coneixement nou que no pot imaginar que no serveix per llegir.Què fer enlloc d'això? fer-lo escoltar amb atenció les paraules. Ajudar-lo a discriminar els sons de la parla, i a com s'articulen amb el nostre aparell fonador. Les lletres fan referència a sons. La nostra llengua és bàsicament fonètica. El nom de les lletres serveix per esmentar les lletres amb facilitat, per l'ortografia (si necessitem una "be alta" o "baixa", per exemple), però dir "be", "ce", "de"... és una convenció que no serveix per adquirir la dinàmica de la lectura. També el que va bé és que s'habituï a la forma de les lletres. Però ja dic, sense dir-li el nom, sinó el so al qual fa referència.
.........................................
Lletra de pal. La que es diu Arial a les fonts de l'ordinador. Sobretot cap guarniment. Perquè :. és la que ells poden fer. estan les lletres deslligades, amb la qual cosa és més fàcil que entenguin la relació so-grafia de cada lletra.És interessant que als inicis la primera lletra estigui en vermell. Com que no direm el nom de la lletra, d'alguna manera l'hem d'objectivar. Direm, "mira! la de....EVA", tot fent ènfasi en els sons del nom : EEEE,VVVV,AAAA.Com que els costa entendre l'expressió," la primera lletra", el color vermell ens ajudarà. També -és curiós- la primera lletra és la que els costa més discriminar auditivament.Això és el que es fa a P3.Els nens tenen una facilitat extraordinària per llegir globalment. Però això no ens ha d'enganyar. I no els hem de reforçar aquesta falsa hipòtesi. La nostra llengua és, torno a repetir, fonètica. De tota manera, a l'inici,si s'aprèn els noms dels nens de la seva classe en lletra de pal, ja tens un referent gràfic, visual, i pràctic, sobre el qual treballar. Com que la lletra és de pal, fàcilment anirà discriminant les parts, i amb l'ajut de l'adult, els sons. La resta, si el nen és normal, és oli amb un llum. Bé, mentida, he de dir que la motivació també és important. Per això no valen noms qualsevols. Han de ser importants per a ell.
............................................
El pre-aprenentatge de tot aquest procés hauria de ser, per anar bé, una sensibilització de l'oïda a la llengua i a les parts que la composen, és a dir: paraules, síl.labes i sons. Està comprovat estadísticament que els nens amb més consciència "fonèmica" són més eficaços en les competències bàsiques de l'àrea de llengua(lectura i escriptura). I, a part, són més bons alumnes en llengües estrangere (d'això no en tinc cap estadística però hi posaria la mà al foc de que és cert). Si això ho traduim en recomanacions diriem......que convé ensenyar als prelectors i als nens en general dites, cançons, poemes, rimes, embarbussaments..., tot allò que els faci fer-se sensibles a la musicalitat de la llengua, al fet d'escoltar la parla, a anar adquirint gust per jugar amb el llenguatge. Així que ja saps...A L'ABRIL CADA GOTA VAL PER MIL.
Silvia