petites grans histories

sábado, abril 16, 2005

LA MOTIVACIÓ EN EL APRENENTATGE DE LA LECTURA I ESCRIPTURA

Un altre article de la Silvia molt interesant:

En el primer text publicat (PREPARACIÓ PER APENDRE A LLEGIR) va quedar un capítol anunciat però no treballat. Em refereixo al tema de la motivació. El vaig deixar per un altra dia perquè penso que és el més important i el més complexe. És molt important que el nen vegi la utilitat del llenguatge escrit des del principi. La motivació no ve sols donada perquè s'utilitzin per al seu aprenentatge noms significatius (importants per al nen), si no perquè el nen ha pogut pressenciar com escriure serveix per moltes coses i el llegir, també. L'adult ha de fer partícep -espectador com si d'un espectacle de màgia es tractés- al nen, enlloc de pensar que és massa petit per entendre-ho. Fer la llista de la compra per no oblidar el que s'ha de comprar, apuntar l'adreça i el número de telèfon d'un amic, apuntar en un calendari els esdeveniments programats, escriure a l'ordinador un missatge, etc., són detalls que fan veure al nen que escriure serveix per comunicar-se, per recordar, per organitzar-se... I, de pas, com que els nens són imitadors per naturalesa, transporten aquest món dels adults al joc simbòlic (el joc en què representen rols de la vida real), en el qual primer fan veure que escriuen per més tard, dels 5 als 6 anys, començar a jugar a escriure de veritat.
Pel que fa a la motivació per la lectura, ve a ser el mateix. El nen ha de veure que llegir serveix per poguer anar per les carreteres i no perdre's, per anar amb metro i saber quantes parades falten, per llegir les cartes de gent que ens diu coses sense venir a veure'ns o sense ni tan sols haver-nos vist mai, per saber de les coses importants que passen al món,... però sobretot, sobretot, per passar-s'ho bé.I això no és tot. Hem de tenir molt present que per aprendre a llegir i a escriure el nen ha de posar molta força de voluntat i molta tenacitat. Per això és molt important que vulgui aprendre i que en tingui molta il.lusió. Sense aquest estímul es fa molt difícil anar superant els petits entrebancs que suposa l'aprenentatge d'un procediment tan complexe. Tot el món emocional del nen juga un paper molt important. Pensem que l'habilitat de llegir i escriure, els nens l'associen molt amb ell món dels adults. Que els pares i els mestres siguin per a ell models, ídols a seguir i imitar, és molt important. Evidentment que hagi conflictes en el seu entorn familiar li afectarà inevitablement.
En quant als mètodes, no hi vull aprofondir ara. Només vull aclarir que jo he volgut sobretot remarcar que constato el gran problema que suposa ensenyar prematurament (és a dir abans que el nen aprengui a llegir) el nom de les lletres. I que la manera que proposo d'ensenyar a llegir no és de cap de les maneres un mètode fonètic tradicional: no es tracta d'aprendre els sons de les lletres a "palo seco" ni molt menys! El nen les va aprenent sobre la marxa i en el context del seu nom i els dels seus companys.Es tracta de fer que el nen sigui espectador d'alló que el nostra cervell fa quan escrivim. Enlloc d'amagar el procés dintre el nostre cervell, ensenyar-lo d'una manera assequible, sense automatismes, més lentament. De fet és així com s'ensenya als nens petits a parlar. És cert que d'aquesta manera comencen llegint fonèticament, és a dir, comencen a llegir fent sorollets. Però això és normal. Si estan convenientment motivats, i no hi ha problemes emocionals entremig, de seguida passen ells sols a fer una lectura sil.làbica, i d'aquí a llegir amb soltura.
Que la història no s'acaba aquí, tots ho sabem. Arribat aquest punt,el tema de l'interès es complica molt més, fins a preocupar des dels pedagogs fins als polítics, passant pels sociòlegs, els psicòlegs i els lingüístes. La meva feina s'acaba just en el moment més àlgid d'entusiasme pel descobriment de la gran "Amèrica". Suposo que una de les coses que s'ha de perseguir després és no decebre'ls.
Sílvia