petites grans histories

sábado, abril 16, 2005

LA MOTIVACIÓ EN EL APRENENTATGE DE LA LECTURA I ESCRIPTURA

Un altre article de la Silvia molt interesant:

En el primer text publicat (PREPARACIÓ PER APENDRE A LLEGIR) va quedar un capítol anunciat però no treballat. Em refereixo al tema de la motivació. El vaig deixar per un altra dia perquè penso que és el més important i el més complexe. És molt important que el nen vegi la utilitat del llenguatge escrit des del principi. La motivació no ve sols donada perquè s'utilitzin per al seu aprenentatge noms significatius (importants per al nen), si no perquè el nen ha pogut pressenciar com escriure serveix per moltes coses i el llegir, també. L'adult ha de fer partícep -espectador com si d'un espectacle de màgia es tractés- al nen, enlloc de pensar que és massa petit per entendre-ho. Fer la llista de la compra per no oblidar el que s'ha de comprar, apuntar l'adreça i el número de telèfon d'un amic, apuntar en un calendari els esdeveniments programats, escriure a l'ordinador un missatge, etc., són detalls que fan veure al nen que escriure serveix per comunicar-se, per recordar, per organitzar-se... I, de pas, com que els nens són imitadors per naturalesa, transporten aquest món dels adults al joc simbòlic (el joc en què representen rols de la vida real), en el qual primer fan veure que escriuen per més tard, dels 5 als 6 anys, començar a jugar a escriure de veritat.
Pel que fa a la motivació per la lectura, ve a ser el mateix. El nen ha de veure que llegir serveix per poguer anar per les carreteres i no perdre's, per anar amb metro i saber quantes parades falten, per llegir les cartes de gent que ens diu coses sense venir a veure'ns o sense ni tan sols haver-nos vist mai, per saber de les coses importants que passen al món,... però sobretot, sobretot, per passar-s'ho bé.I això no és tot. Hem de tenir molt present que per aprendre a llegir i a escriure el nen ha de posar molta força de voluntat i molta tenacitat. Per això és molt important que vulgui aprendre i que en tingui molta il.lusió. Sense aquest estímul es fa molt difícil anar superant els petits entrebancs que suposa l'aprenentatge d'un procediment tan complexe. Tot el món emocional del nen juga un paper molt important. Pensem que l'habilitat de llegir i escriure, els nens l'associen molt amb ell món dels adults. Que els pares i els mestres siguin per a ell models, ídols a seguir i imitar, és molt important. Evidentment que hagi conflictes en el seu entorn familiar li afectarà inevitablement.
En quant als mètodes, no hi vull aprofondir ara. Només vull aclarir que jo he volgut sobretot remarcar que constato el gran problema que suposa ensenyar prematurament (és a dir abans que el nen aprengui a llegir) el nom de les lletres. I que la manera que proposo d'ensenyar a llegir no és de cap de les maneres un mètode fonètic tradicional: no es tracta d'aprendre els sons de les lletres a "palo seco" ni molt menys! El nen les va aprenent sobre la marxa i en el context del seu nom i els dels seus companys.Es tracta de fer que el nen sigui espectador d'alló que el nostra cervell fa quan escrivim. Enlloc d'amagar el procés dintre el nostre cervell, ensenyar-lo d'una manera assequible, sense automatismes, més lentament. De fet és així com s'ensenya als nens petits a parlar. És cert que d'aquesta manera comencen llegint fonèticament, és a dir, comencen a llegir fent sorollets. Però això és normal. Si estan convenientment motivats, i no hi ha problemes emocionals entremig, de seguida passen ells sols a fer una lectura sil.làbica, i d'aquí a llegir amb soltura.
Que la història no s'acaba aquí, tots ho sabem. Arribat aquest punt,el tema de l'interès es complica molt més, fins a preocupar des dels pedagogs fins als polítics, passant pels sociòlegs, els psicòlegs i els lingüístes. La meva feina s'acaba just en el moment més àlgid d'entusiasme pel descobriment de la gran "Amèrica". Suposo que una de les coses que s'ha de perseguir després és no decebre'ls.
Sílvia

jueves, abril 14, 2005

JA SOC GRAN, JA TINC 3 ANYS!!!!


Ens em preparat molt els dies previs al aniversari dels 3 anys perque era un moment molt especial ple de canvis. Per reforçar habits i tenir clares les coses vam apendre de memoria unes quantes frases que anavem repetint tots els dies.
Quan fem tres anys tenim que:
PRIMERA: ens tenim que retar les mans abans de: DINAR, SOPAR I ANAR A DORMIRSEGONA: PAÑALITO (bolquer) FORA !!!! (només a la nit) i XUMET TAMBÉ FORA només per dormir i al cotxe....TERCERA: rentar les dents i anar a dormir MES D'HORA
i bé, el tema més més important ha estat el treure-li el bolquer, quin stress per tots!!!! (aixó es un tema apart i requerirà un altre escrit uff).

miércoles, abril 13, 2005

PREPARACIÓ PER APENDRE A LLEGIR....

La Eva es amiga meva i té un nen d'un any i mig que es diu Samuel. La Silvia es la germana de l'Eva (i tieta del Samuel), es mestra a una escola de Blanes i periodicament li escriu. Un dia l'Eva em va reenviar un d'aquests escrits i em van semblar molt interessants i em va fer molta il.lusió poder compartir-los. Així que li he demanat permis per poder-los publicar en aquest weblog i aqui estàn. Gracies Silvia.
..............................
La primera recomenació perquè el Samuel aprengui amb facilitat i rapidesa a llegir, és: NO DIR EL NOM DE LES LLETRES.I perquè això? doncs molt senzill, perquè el nom de les lletres no serveix per llegir i els aporta una hipòtesis equivocada del que és aquest procediment (el procediment de llegir, vull dir). Després costa molt fer llegir als nens als quals els pares -amb la més bona de les intencions, és clar- han ensenyat el nom de les lletres abans d'hora.
El nen que sap el nom de les lletres, s'aferra tan a la satisfacció d'aquest coneixement nou que no pot imaginar que no serveix per llegir.Què fer enlloc d'això? fer-lo escoltar amb atenció les paraules. Ajudar-lo a discriminar els sons de la parla, i a com s'articulen amb el nostre aparell fonador. Les lletres fan referència a sons. La nostra llengua és bàsicament fonètica. El nom de les lletres serveix per esmentar les lletres amb facilitat, per l'ortografia (si necessitem una "be alta" o "baixa", per exemple), però dir "be", "ce", "de"... és una convenció que no serveix per adquirir la dinàmica de la lectura. També el que va bé és que s'habituï a la forma de les lletres. Però ja dic, sense dir-li el nom, sinó el so al qual fa referència.
.........................................
Lletra de pal. La que es diu Arial a les fonts de l'ordinador. Sobretot cap guarniment. Perquè :. és la que ells poden fer. estan les lletres deslligades, amb la qual cosa és més fàcil que entenguin la relació so-grafia de cada lletra.És interessant que als inicis la primera lletra estigui en vermell. Com que no direm el nom de la lletra, d'alguna manera l'hem d'objectivar. Direm, "mira! la de....EVA", tot fent ènfasi en els sons del nom : EEEE,VVVV,AAAA.Com que els costa entendre l'expressió," la primera lletra", el color vermell ens ajudarà. També -és curiós- la primera lletra és la que els costa més discriminar auditivament.Això és el que es fa a P3.Els nens tenen una facilitat extraordinària per llegir globalment. Però això no ens ha d'enganyar. I no els hem de reforçar aquesta falsa hipòtesi. La nostra llengua és, torno a repetir, fonètica. De tota manera, a l'inici,si s'aprèn els noms dels nens de la seva classe en lletra de pal, ja tens un referent gràfic, visual, i pràctic, sobre el qual treballar. Com que la lletra és de pal, fàcilment anirà discriminant les parts, i amb l'ajut de l'adult, els sons. La resta, si el nen és normal, és oli amb un llum. Bé, mentida, he de dir que la motivació també és important. Per això no valen noms qualsevols. Han de ser importants per a ell.
............................................
El pre-aprenentatge de tot aquest procés hauria de ser, per anar bé, una sensibilització de l'oïda a la llengua i a les parts que la composen, és a dir: paraules, síl.labes i sons. Està comprovat estadísticament que els nens amb més consciència "fonèmica" són més eficaços en les competències bàsiques de l'àrea de llengua(lectura i escriptura). I, a part, són més bons alumnes en llengües estrangere (d'això no en tinc cap estadística però hi posaria la mà al foc de que és cert). Si això ho traduim en recomanacions diriem......que convé ensenyar als prelectors i als nens en general dites, cançons, poemes, rimes, embarbussaments..., tot allò que els faci fer-se sensibles a la musicalitat de la llengua, al fet d'escoltar la parla, a anar adquirint gust per jugar amb el llenguatge. Així que ja saps...A L'ABRIL CADA GOTA VAL PER MIL.
Silvia

martes, abril 05, 2005

UN ANY DE PETITS-GRANS CANVIS


Avui l'Ariadna fa 3 anys. El temps pasa molt ràpid o potser som nosaltres que anem molt accelerats i ja no podem percebre els petits canvis que dia a dia afecten a totes les coses que ens envolten i també als nostres petits fills... i pensem que ho recordem tot pero només podem explicar anectotes, histories, petits detalls. Las imatges son las que ens mostren els canvis en el temps i de sobte ens quedem impresionats.
Quan vaig fer la primera foto l'Ariadna era molt petitona i clar, la cadira del cotxe li anava molt gran i la vam guardar a l'armari, un any després ja era el moment del canvi i vaig fer la segona foto, mes o menys al mateix lloc, pero en aquell moment no se'm va acudir comparar-la amb la primera... pero un dia ho vaig fer i.....
Es impresionant oi....