petites grans histories

jueves, octubre 26, 2006

UN ANY SENSE ACTUALITZAR EL BLOG - QUINA VERGONYA -

Hola, ara ja tinc 4 anys i mig, (excepte al autobús que faré 4 aviat). La meva mare fa mes d'un any que no actualitza aquest blog, quina vergonya. Pero diu que ho tornarà a intentar, perque en un any han passat un munt de coses i estaría bé tenir temps per poder explicar-les algun día. En tot cas les coses que fem a l'escola les explica en un altre blog i espera que els altres pares s'animin i participin molt i parlin tots de les seves experiencies...

viernes, julio 08, 2005

L'HISTORIA DE L'ARIADNA



El meu nom es Ariadna, de moment soc petita, però molt més gran que fa un temps....

jueves, julio 07, 2005

FOTO ESTIU


aquesta foto es del estiu 2004 pero al retrobar-la m'agradat i aqui la poso....

UNA ALTRE VEGADA?




Un matí ens preparavem per anar a l'escola i l'Ariadna va preguntar on estava el papa, li vaig dir que havia anat a treballar. - Ah! molt bé!.- va dir ella. Vaig afegir que jo també aniria a treballar després de deixar-la i que tenia que anar a fer fotos per una editorial. Es imposible reproduir la seva cara, la seva expressió i el seu to de veu, pero s'en va quedar mirant amb una cara que ho deia tot i va obrir les dues mans i va dir "una altre vegada?????" ahir fotos, avui fotos... com dient ...mama sempre fas el mateix.

CONTES A LA BIBLIOTECA




L'altre dia vam anar a la Biblioteca. Sabeu que hi han centenars d'activitats a les biblioteques per nens petits. Jo quan era petita anava sovint a fer treballs pel cole (en aquells llunyans temps no existia Internet) i m'agradava llegir i emportar-me llibres cap a casa, doncs la vida dona moltes voltes pero es curiós que després de 25 anys he tornat justament al mateix lloc ara reconvertit amb dos espais difrenciats un per nens molt petitons i altre per nens més grans/joves/adults. Tot un espai ple ple ple de contes i llibres que es poden mirar, llegir, explicar, jugar i a més emportar-se cap a casa!!!!.
I a més a més un cop a la setmana hi ha una activitat... les darreres dues setmanes ha vingut l'Ada i ens ha explicat un munt de contes. A l'Ariadna li han agrada't molt.
Si voleu més informació sobre les biblioteques i/o activitats que es realitzen aneu a: http://www.bcn.es/biblioteques/

sábado, abril 16, 2005

LA MOTIVACIÓ EN EL APRENENTATGE DE LA LECTURA I ESCRIPTURA

Un altre article de la Silvia molt interesant:

En el primer text publicat (PREPARACIÓ PER APENDRE A LLEGIR) va quedar un capítol anunciat però no treballat. Em refereixo al tema de la motivació. El vaig deixar per un altra dia perquè penso que és el més important i el més complexe. És molt important que el nen vegi la utilitat del llenguatge escrit des del principi. La motivació no ve sols donada perquè s'utilitzin per al seu aprenentatge noms significatius (importants per al nen), si no perquè el nen ha pogut pressenciar com escriure serveix per moltes coses i el llegir, també. L'adult ha de fer partícep -espectador com si d'un espectacle de màgia es tractés- al nen, enlloc de pensar que és massa petit per entendre-ho. Fer la llista de la compra per no oblidar el que s'ha de comprar, apuntar l'adreça i el número de telèfon d'un amic, apuntar en un calendari els esdeveniments programats, escriure a l'ordinador un missatge, etc., són detalls que fan veure al nen que escriure serveix per comunicar-se, per recordar, per organitzar-se... I, de pas, com que els nens són imitadors per naturalesa, transporten aquest món dels adults al joc simbòlic (el joc en què representen rols de la vida real), en el qual primer fan veure que escriuen per més tard, dels 5 als 6 anys, començar a jugar a escriure de veritat.
Pel que fa a la motivació per la lectura, ve a ser el mateix. El nen ha de veure que llegir serveix per poguer anar per les carreteres i no perdre's, per anar amb metro i saber quantes parades falten, per llegir les cartes de gent que ens diu coses sense venir a veure'ns o sense ni tan sols haver-nos vist mai, per saber de les coses importants que passen al món,... però sobretot, sobretot, per passar-s'ho bé.I això no és tot. Hem de tenir molt present que per aprendre a llegir i a escriure el nen ha de posar molta força de voluntat i molta tenacitat. Per això és molt important que vulgui aprendre i que en tingui molta il.lusió. Sense aquest estímul es fa molt difícil anar superant els petits entrebancs que suposa l'aprenentatge d'un procediment tan complexe. Tot el món emocional del nen juga un paper molt important. Pensem que l'habilitat de llegir i escriure, els nens l'associen molt amb ell món dels adults. Que els pares i els mestres siguin per a ell models, ídols a seguir i imitar, és molt important. Evidentment que hagi conflictes en el seu entorn familiar li afectarà inevitablement.
En quant als mètodes, no hi vull aprofondir ara. Només vull aclarir que jo he volgut sobretot remarcar que constato el gran problema que suposa ensenyar prematurament (és a dir abans que el nen aprengui a llegir) el nom de les lletres. I que la manera que proposo d'ensenyar a llegir no és de cap de les maneres un mètode fonètic tradicional: no es tracta d'aprendre els sons de les lletres a "palo seco" ni molt menys! El nen les va aprenent sobre la marxa i en el context del seu nom i els dels seus companys.Es tracta de fer que el nen sigui espectador d'alló que el nostra cervell fa quan escrivim. Enlloc d'amagar el procés dintre el nostre cervell, ensenyar-lo d'una manera assequible, sense automatismes, més lentament. De fet és així com s'ensenya als nens petits a parlar. És cert que d'aquesta manera comencen llegint fonèticament, és a dir, comencen a llegir fent sorollets. Però això és normal. Si estan convenientment motivats, i no hi ha problemes emocionals entremig, de seguida passen ells sols a fer una lectura sil.làbica, i d'aquí a llegir amb soltura.
Que la història no s'acaba aquí, tots ho sabem. Arribat aquest punt,el tema de l'interès es complica molt més, fins a preocupar des dels pedagogs fins als polítics, passant pels sociòlegs, els psicòlegs i els lingüístes. La meva feina s'acaba just en el moment més àlgid d'entusiasme pel descobriment de la gran "Amèrica". Suposo que una de les coses que s'ha de perseguir després és no decebre'ls.
Sílvia

jueves, abril 14, 2005

JA SOC GRAN, JA TINC 3 ANYS!!!!


Ens em preparat molt els dies previs al aniversari dels 3 anys perque era un moment molt especial ple de canvis. Per reforçar habits i tenir clares les coses vam apendre de memoria unes quantes frases que anavem repetint tots els dies.
Quan fem tres anys tenim que:
PRIMERA: ens tenim que retar les mans abans de: DINAR, SOPAR I ANAR A DORMIRSEGONA: PAÑALITO (bolquer) FORA !!!! (només a la nit) i XUMET TAMBÉ FORA només per dormir i al cotxe....TERCERA: rentar les dents i anar a dormir MES D'HORA
i bé, el tema més més important ha estat el treure-li el bolquer, quin stress per tots!!!! (aixó es un tema apart i requerirà un altre escrit uff).

miércoles, abril 13, 2005

PREPARACIÓ PER APENDRE A LLEGIR....

La Eva es amiga meva i té un nen d'un any i mig que es diu Samuel. La Silvia es la germana de l'Eva (i tieta del Samuel), es mestra a una escola de Blanes i periodicament li escriu. Un dia l'Eva em va reenviar un d'aquests escrits i em van semblar molt interessants i em va fer molta il.lusió poder compartir-los. Així que li he demanat permis per poder-los publicar en aquest weblog i aqui estàn. Gracies Silvia.
..............................
La primera recomenació perquè el Samuel aprengui amb facilitat i rapidesa a llegir, és: NO DIR EL NOM DE LES LLETRES.I perquè això? doncs molt senzill, perquè el nom de les lletres no serveix per llegir i els aporta una hipòtesis equivocada del que és aquest procediment (el procediment de llegir, vull dir). Després costa molt fer llegir als nens als quals els pares -amb la més bona de les intencions, és clar- han ensenyat el nom de les lletres abans d'hora.
El nen que sap el nom de les lletres, s'aferra tan a la satisfacció d'aquest coneixement nou que no pot imaginar que no serveix per llegir.Què fer enlloc d'això? fer-lo escoltar amb atenció les paraules. Ajudar-lo a discriminar els sons de la parla, i a com s'articulen amb el nostre aparell fonador. Les lletres fan referència a sons. La nostra llengua és bàsicament fonètica. El nom de les lletres serveix per esmentar les lletres amb facilitat, per l'ortografia (si necessitem una "be alta" o "baixa", per exemple), però dir "be", "ce", "de"... és una convenció que no serveix per adquirir la dinàmica de la lectura. També el que va bé és que s'habituï a la forma de les lletres. Però ja dic, sense dir-li el nom, sinó el so al qual fa referència.
.........................................
Lletra de pal. La que es diu Arial a les fonts de l'ordinador. Sobretot cap guarniment. Perquè :. és la que ells poden fer. estan les lletres deslligades, amb la qual cosa és més fàcil que entenguin la relació so-grafia de cada lletra.És interessant que als inicis la primera lletra estigui en vermell. Com que no direm el nom de la lletra, d'alguna manera l'hem d'objectivar. Direm, "mira! la de....EVA", tot fent ènfasi en els sons del nom : EEEE,VVVV,AAAA.Com que els costa entendre l'expressió," la primera lletra", el color vermell ens ajudarà. També -és curiós- la primera lletra és la que els costa més discriminar auditivament.Això és el que es fa a P3.Els nens tenen una facilitat extraordinària per llegir globalment. Però això no ens ha d'enganyar. I no els hem de reforçar aquesta falsa hipòtesi. La nostra llengua és, torno a repetir, fonètica. De tota manera, a l'inici,si s'aprèn els noms dels nens de la seva classe en lletra de pal, ja tens un referent gràfic, visual, i pràctic, sobre el qual treballar. Com que la lletra és de pal, fàcilment anirà discriminant les parts, i amb l'ajut de l'adult, els sons. La resta, si el nen és normal, és oli amb un llum. Bé, mentida, he de dir que la motivació també és important. Per això no valen noms qualsevols. Han de ser importants per a ell.
............................................
El pre-aprenentatge de tot aquest procés hauria de ser, per anar bé, una sensibilització de l'oïda a la llengua i a les parts que la composen, és a dir: paraules, síl.labes i sons. Està comprovat estadísticament que els nens amb més consciència "fonèmica" són més eficaços en les competències bàsiques de l'àrea de llengua(lectura i escriptura). I, a part, són més bons alumnes en llengües estrangere (d'això no en tinc cap estadística però hi posaria la mà al foc de que és cert). Si això ho traduim en recomanacions diriem......que convé ensenyar als prelectors i als nens en general dites, cançons, poemes, rimes, embarbussaments..., tot allò que els faci fer-se sensibles a la musicalitat de la llengua, al fet d'escoltar la parla, a anar adquirint gust per jugar amb el llenguatge. Així que ja saps...A L'ABRIL CADA GOTA VAL PER MIL.
Silvia

martes, abril 05, 2005

UN ANY DE PETITS-GRANS CANVIS


Avui l'Ariadna fa 3 anys. El temps pasa molt ràpid o potser som nosaltres que anem molt accelerats i ja no podem percebre els petits canvis que dia a dia afecten a totes les coses que ens envolten i també als nostres petits fills... i pensem que ho recordem tot pero només podem explicar anectotes, histories, petits detalls. Las imatges son las que ens mostren els canvis en el temps i de sobte ens quedem impresionats.
Quan vaig fer la primera foto l'Ariadna era molt petitona i clar, la cadira del cotxe li anava molt gran i la vam guardar a l'armari, un any després ja era el moment del canvi i vaig fer la segona foto, mes o menys al mateix lloc, pero en aquell moment no se'm va acudir comparar-la amb la primera... pero un dia ho vaig fer i.....
Es impresionant oi....

jueves, marzo 03, 2005

REPARACIONS A LA LLAR

Els procesos d'imitació a vegades donen una mica de por perque ara cada petit moviment es gravat i retingut per una petita ment prodigiosa que et vigila continuament i que ho repetirà en el moment més inesperat.
Exemples: La nena està a la cadira davant del ordinador i no pot fer el que vol a pantalla. Em crida:
-MAMAAAAAAAAA!!!!!-queee!! -EL TECLAT NO VA!!!! diu ella. -Vale ara ho miro...
total que com la criatura que no te gaire paciencia va agafar ella mateixa el teclat, li va donar la volta, va obrir el compartiment de les piles (que jo havia descobert feia només una setmana) va treure les dos piles i em va dir:-CANVIEM!!!! no van.
Ahir va pasar el mateix amb una nina. Tenia un botonet pero no cantava. Jo li vaig explicar que era una nina que jo tenia quan era petita i que portava a la panxa un disc amb cançonetes molt xules.
-POSEM DISC!-no el tinc, es va perdre-OH! ARIADNA TROBA-no, no el trobarem, està espallada la nina-HO MIREM, MIREMi la nena tota decidida s'en va anar a buscar un tornavis, el va trobar, va tornar i va començar a ficar-lo pels foradets de la panxa.

CIENTOS DE ACTIVIDADES PARA JUGAR Y APRENDER CON VUESTROS HIJOS

La última semana ha sido muy productiva en muchos aspectos y además he podido dedicar un tiempo a buscar más recursos y enlaces interesantes para padres y madres con niños pequeños. Cientos de cuentos, canciones, juegos, dibujos para recortar etc etc etc. Si teneis esa cosa tan dificil de conseguir llamada "TIEMPO" os podreis pasar horas descubriendo miles de actividades educativas, formativas y lúdicas.
He agrupado todos esos enlaces y podeis acceder a través de la web del cole de la peque. Os adjunto el link. Teneis que acceder a "llocs d'interés":http://www.baldufa.net

EL GOS NO PORTA MITJONS

A l'Ariadna li agrada anar per la casa sense sabates ni mitjons, bé ara que es hivern i fa molt de fred es comporta i no fa bojeries. Un dia de tardor del any pasat iniciava el ritual de treure sabates i mitjons i jo intentava explicar-li perque no s'ho havia de treure: Mira Ariadna, veus? el papa porta sabates i mitjons i la mama també. Ella ens va mirar i va dir que si molt educadament. Després va mirar al gos i cridant va dir: EL GOS NO PORTA MITJONS!!!! i s'els va treure i va sortir correns cridant. I que pots dir després d'aixó???

viernes, febrero 25, 2005

BUSCANDO ESCUELA DESESPERADAMENTE

Estamos en la época en que miles de familias buscan escuela para sus hijos. Hablo de los que van a cumplir tres años y han de empezar la carrera para llegar a la Universidad perfectamente preparados y competitivos :-) p3 p4 p5 1 2 3 4 etc etc.

Eso de los "puntos" angustia y desespera profundamente, porque "decidir" el cole que deseas no significa en absoluto que lo vayas a conseguir. Así que ahora estamos en el proceso de pasear por todas las escuelas del barrio y alrededores, las entrevistas, las puertas abiertas, la recogida de papelitos y observación atenta del centro y la escucha atenta de las explicaciones pertinentes sobre las caracteristicas de cada lugar y los comentarios posteriores entre los que destacan: "en este centro se quedan siempre 10 familias fuera" o "no lo pongas como "segunda opción" porque seguro que ya no entras, "si no aciertas a la primera lo tienes mal", "que te guie tu corazón"... si si mi corazón lo tiene bastante claro pero ¿¿¿¿y si no hay plazas porque hay más demanda que oferta y el ordenador con sus numeritos aleatorios no nos escoge a nosotros????. Evidentemente sin cole la nena no se queda pero me pueden enviar al otro lado de Barcelona y esas actuales mini-discusiones caseras de si este queda a 2 calles y el otro a 5,5 resultarian despues ridiculas si hay "mala suerte" y los "números" no nos son favorables.
De momento nos dedicamos a mirar y nos complementamos bien, Jordi hace su hoja de calculo con los equipamientos, características educativas del centro, precios, si hay comedor o no, la distancia en número de calles, horarios, actividades extraescolares etc. A mi todo lo anterior expuesto por supuesto que me parece muy importante pero tambien lo es el "entorno visual" donde la peque va a pasar la mayor parte del dia, por tanto aparte de los recursos educacionales que cada escuela tenga, valoro muchisimo el "entorno", si resulta calido, acogedor, espacioso, si hay muchos jugetes en clase o en el patio, si da el sol y su recorrido en el cielo a lo largo del dia, la cantidad de niños que hay en el centro, y la sensación que el lugar me inspira, pienso y trato de imaginar si la peque por su caracter y manera de comportarse se sentirá bien en ese lugar y si ese lugar me gustaria a mi si yo tuviera tres años (esto ultimo es un poquito dificil de valorar pero por alguno lugares que he visto lo tengo clarisimo).
De los dos últmos centros visitados (que no diré el nombre porque no se trata de criticar ni promocionar nada) saqué las siguientes conclusiones.
LUGAR 1)
No me gusta nada ese dichoso ascensor que los ha de elevar cada dias 6 pisos y suben y bajan de 20 en 20. Para recogerlos te has de esperar abajo y los llaman por megáfono por el nombre y bajan acompañados en el ascensor. Hay dos ascensores, pero mi mente perversa no puede evitar pensar que de vez en cuando se va la luz y seis pisos son seis pisos para unos peques de P3.
La visión desde arriba donde se veian hacia abajo todos los pisos con las claes me recordaba a Matrix (cuando estaban en las capsulas-huevo y nacian), cosas del subconsciente imagino pero me ha dado un escalofrio. Pero es que hay centenares de niños en ese lugar.. muchos muchos.
Las clases de P3, ni fu ni fa, son correctas y espaciosas, tienen mucha luz pero son bastante frias (no porque haga frio, que tambien hacia bastante, sino por que me resultaron poco acogedoras) y los juguetes brillan por su ausencia, puede que estuvieran guardados en armarios pero en el tiempo que pude mirar no los encontré.
El mini patio en el tejado pintado todo de un verde horrible con el cielo y las paredes enrejadas me pareció claustrofobico. Es como tener a los pajaritos en jaulas, por supuesto que es un entorno "seguro" porque nada ni nadie puede caer abajo, pero en fin, que me dio tristeza el lugar y eso sin contar el frio y el viento que hacia a esas alturas. Tambien habia "buenas vistas" como me dijo la señora... pues puede que yo que soy alta y mido 1.50 cm vea algo, pero los peques de tres años lo unico que ven es la pared verde y el cielo enrejado. Porque tampoco habia ni un solo tobogan o triciclo de colores que diera un poco de vidilla al lugar.
Eso si, correteaban alocadamente un monton de niños en ese espacio que no era demasiado grande y no parecia importarles mucho ni el color de la pared o las rejas. ¿seré yo que soy rara?
La piscina era muy chula eso si y las instalaciónes deportivas estaban muy muy bien.
Resumiendo: que tendré-tendremos que andar. Me hubiera gustado tener a la peque a una calle de casa pero demasiadas cosas de ese lugar no me gustan, no obstante todas las referencias que tengo son buenisimas, es decir no tengo ninguna duda de que es un buen colegio y que los preparan estupendamente para este mundo de locos tan competitivo en el que vivimos pero para una niña tan pequeña sinceramente busco un entorno más calido con más espacio y más sensación de libertad. Me sentia al visitarlo como en una carcel, una carcel carísima por cierto.
LUGAR N.2)
El otro cole visto esta semana es más clásico y antiguo pero tiene cierto encanto y me resultó acogedor. Los patios son más patios y el único problema "grave" es que el patio de los niños de P3 está en el interior del "claustro" y nunca o casi nunca hay sol (al menos en invierno), le comenté a una profe lo del sol y me dijo que era verdad, sol muy poquito, pero que no pasa nada porque los niños "corretean todo el rato y nunca tienen frio", son ellas las que se quedan heladas!!, tambien me dijo "que no se puede tener todo"). Pero aún sin sol el patio es muy bonito, tiene piedrecitas, arbolitos (creo que habia arboles, pero era casi de noche y ahora no estoy segura), un gran tobogan y un montón de triciclos. Las instalaciones son viejas y les falta entre otras cosas una manito de pintura, pero sus clases que son el espacio donde más tiempo van a pasar los niños son muy espaciosas con unos techos altisimos y con mucha luz, juguetes y colorines. La peque se paseaba por ellas como si ya fueran suyas. En fin es lo que hay. Eso si, el edificio por fuera es feo feo.." Tambien hay bastantes niños pero el espacio es infinitamente más abierto y despejado y al menos los de P3 estan en la planta de abajo y no han de coger en ascensor ni subir y bajar escaleras, al menos en sus actividades principales diarias...
Y eso es lo que hay...

martes, febrero 22, 2005

FOTOS


La mare fa fotos, moltes fotos i de tant en tant fa una selecció amb les més maques i les penja a Internet per que familia i amics puguin gaudir de la meva presencia. Si aneu a la secció de enllaços em trobareu.

EL OSITO

Hace un par de meses llegó a casa un osito llamado Alfi, tiene la barriguita llena de letras, numeros y ositos en las manos y un corazón que hace lucecitas. El osito habla y canta y a mi me gusta mucho. Por la noche mi madre no queria que jugara con él así que me dijo que estaba durmiendo. OSITO NO DUERME MAMA !!!! PON LA PILA MAMA, PON LA PILA respondí.

HOLA, SOC L'ARIADNA



Hola soc L'Ariadna, tinc 34 mesos, encara no se escriure pero la mama m'ha dit que m'ajudarà un temps en aixo de fer un blog, que encara no se molt bé que es. Fa poc que faig servir el mouse, pero ja se fer click per pescar peixos virtuals amb el pipo i moure una mica el mouse per donar-li caramels a les papallones (coses del pipo també). Avui comença un petit viatge ple d'aventures i histories on apendrem un munt de coses que esperem poder compartir amb tots vosaltres.